DESCARREGA ELS PRIMERS CAPITOLS

portada1

NOTA: En pocas semanas tendremos listo el libro en castellano)

· L’index

· L’índex onomàstic: gairebé totes les persones que surten!

· Capítols 1 i 2 (PDF)

Pàgina 25:

A finals de 2008 la facturació de la nostra revista, CAFÈAMBLLET, es va enfonsar. El mes d’octubre de 2008 vam vendre anuncis per valor de 18.000 euros. El gener de 2009 els ingressos per aquest concepte van ser de 3.500 euros. Un cop enorme per a una revista gratuïta que es finança gràcies a la publicitat. En només seixanta dies vam haver de prescindir de la redactora i de la comercial, vam tancar l’oficina on teníem la redacció i vam abandonar la casa on vivíem de lloguer la Marta, els nens i jo. Ho vam desmuntar tot i vam anar a viure a Breda, a casa dels pares de la Marta.
El dia 20 de gener de 2009 vam carregar a la furgoneta els últims trastos (un somier i un llum de peu) i les cistelles de transport de l’Astor i la Greta, els nostres gats. De Blanes a Breda hi ha uns trenta quilòmetres. La Marta i jo vam fer el viatge en silenci. L’Astor i la Greta miolaven angoixats. (Pàgina 25)

Pàgina 29:

No podíem imaginar que, gairebé sense voler-ho, acabaríem destapant els negocis irregulars d’un dels homes més rics de Catalunya, ni que descobriríem un document que explicava com un diputat de CiU havia participat en una trama que va fer desaparèixer milions d’euros de dos hospitals públics, ni que acabaríem posant en qüestió gran part del sistema sanitari català. Tampoc podíem imaginar que destapar tot això ens portaria a la banqueta dels acusats, a ser jutjats i condem- nats, a rebre el suport de milers de periodistes i ciutadans d’arreu del món, ni que la nostra revista, feta a una habitació a Breda i a un pas de la fallida, acaba- ria sortint a les planes del Washington Post.
Aquella nit no sabíem res de tot això. Només sabíem que això de l’anunci d’As- sistència Sanitària Col·legial no podia quedar d’aquesta manera. Així va ser com va començar aquesta història: asseguts al sofà davant la tele.

Pàgina 39

—D’acord, ho entenc, però, llavors, si el pressupost s’ha reduït tant, com és que a l’hospital de Calella s’està construint una cafeteria totalment nova mentre se’ls estan retallant 50 euros del sou als administratius? El que pregunto és: qui decideix si s’han d’abaixar els sous o no fer la cafeteria?

—El que passa amb la cafeteria és que el contracte per construir-la ja estava signat i no el podem trencar, tenim una obligació amb l’empresa contractista…

—Però quan es va signar aquest contracte?

—El 2009.

—Però el 2009 la crisi ja era aquí, ja s’estaven patint restriccions pressupostàries, no? Ningú va preveure que la cosa es podia complicar? Si hem estat trenta anys amb la mateixa cafeteria, calia fer una cafeteria tan… luxosa com la que s’està fent? No es podia esperar?

—Bé això és una opinió… en el seu moment es va decidir que s’havia de fer aquesta despesa… a més és un contracte que ja està signat i no es pot trencar…

—I qui va decidir construir la nova cafeteria? L’Equip Gestor? O va ser el Consell Rector? Això està recollit a les actes de treball? Són públiques aquestes actes?

—Bé, això són detalls que…

—Detalls importants, no?

—Bé, ja t’he dit que les decisions les pren el Consell Rector, ells són els responsables últims… els ho hauries de preguntar a ells…

Conill no volia parlar de la cafeteria. Quan vaig arribar a casa vaig buscar a Google «cafeteria+hospital+Calella». Al cap d’una estona ho vaig trobar al BOE del 5 de novembre de 2009.

Pàgina 50:

El senyor Conill, signant d’aquest comunicat, encara deu estar mastegant aquest paràgraf. El «pobre ressò» es va traduir, al llarg dels següents mesos, en dues comissions d’investigació parlamentàries, l’obertura d’una investiga- ció per part del Tribunal de Cuentas, una altra de la Sindicatura de Comptes, dues investigacions sobre els negocis de Ramon Bagó (una de l’Oficina Anti- frau i una altra de la Fiscalia), portades a 3 diaris (un de tirada nacional) i la menció de la nostra revista a les planes de The Washington Post. Per ser un
«pobre ressò» no està gens malament. Un visionari, el senyor Conill. Una situació que un amic de Reus, en @BartomeuC, va resumir magistralment a Twitter: La contundència amb què es fan els comunicats, és directament proporcional a la quantitat de patates amb què se l’hauran de menjar. 

contra

Pàgina 65:

Amb la publicació del còmic Sociovergència, o com dos partits han ensorrat la sani- tat pública, resumíem la història de la creació i el funcionament d’una institució fonamental per entendre el sistema sanitari: el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC). L’home a què apuntàvem no era un qualsevol: Ramon Bagó havia estat alcalde de Calella per CiU entre el 1979 i el 1991, director general de Turisme al govern de Jordi Pujol, Creu de Sant Jordi, Medalla Francesc Macià al Treball i fundador d’un imperi empresarial que factura 472 milions l’any. No semblava bona idea ficar-se, des d’una revista com la nostra, amb un personatge que, quan celebra el sopar anual de la seva empresa, el president de la Generalitat de torn va a fer-li la pilota acompanyat de dos o tres consellers. Però ho vam fer.

Pàgina 72:

Vam passar les dues hores següents com dos exèrcits a les seves trinxeres, tot esperant el president. Es notava que érem a terres de bandolers: a un costat, els mossos que venien a obrir pas al presi- dent; a l’altre, 200 persones, enmig del bosc, esperant Artur Mas i cantant una vegada i una altra aquella cançó que parla del bandoler Serrallonga. Estic segur que sota el seu uniforme molts mossos tenien la pell de gallina:

Del cor de les Guilleries sortirà un gran espetec

que en farà ressons de guerra a les parets de Tavertet.

Des de Sau a la Cellera, des del Far al Matagalls,

el trabuc d’en Serrallonga tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga, que l’alzina ens cremaran,

que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran.

El president va arribar a l’hora de dinar. Va aparcar a un costat del camí i va baixar del cotxe a parlar amb nosaltres. Li vam exposar les nostres deman-des. Li vam dir que el milió d’euros que s’estalviaven tancant els 7 CAP eren el mateix milió d’euros que es gastava la Diputació en càrrecs de confiança. Ens va respondre quatre ximpleries mentre els seus acompanyants anaven fent que sí amb el cap. Entre aquests acompanyants hi havia Xavier Trias, l’alcalde de Barcelona, i Robert Fauria, alcalde de Sant Hilari i actualment imputat per presumpte suborn a l’Operació Pokemon. Després dels disba- rats, el president i la seva comitiva van pujar als seus cotxes i van desfilar cap al lloc de la reunió de CDC, el luxós hotel Vilars Rurals, propietat de Ramon Bagó.

Pàgina 94:

La història que rodeja Prat i Manté és meravellosa. És la història de com en David Vidal, jardiner municipal, es converteix en regidor de l’Ajuntament de Reus i des del seu nou càrrec comença a preguntar, a demanar documentació i acaba posant contra les cordes alguns dels homes més poderosos de Catalunya. Si en comptes de passar a Reus aquesta història hagués tingut lloc a Houston, a Sant Francisco o a Milwakee, els estudis de Hollywood ja estarien posant fila l’agulla. A falta d’això, la plana 285 us expliquem, detalladament, la història d’en David, en Prat, en Manté i els milions que es van perdre pel camí.

Pàgina 109:

quedava molt clara quina era l’opinió dels treballadors sobre els serveis de Cuines Serhs:Les deficiències i la degradació en el servei i el menjar es manifesten en:

1.- Aliments i condimentació: mala coloració del peix i de la carn, gust a menjar passat, menjar florit, verdura agra, tomàquet i enciam pansits (l’enciam de vegades poc net), pa dur o remollit, fruita o molt verda o excessivament madura. La pasta al dente sembla plàstic i la de la sopa està massa cuita.

El menjar porta massa additius i colorants —per exemple, botifarres de color rosa— i pensem que l’excessiva condimentació del menjar emmas- cara la mala conservació i el reaprofitament dels aliments.

En aquests darrers mesos s’ha observat un increment important de les indisposicions del personal que habitualment baixa al menjador: diarrees, cremors, vòmits i urticàries.

2.- Varietat en els menús. Hi ha una reiteració excessiva dels menús.

3.- Presentació i conservació del menjar. La presentació deixa molt que desitjar i la conservació d’algunes amanides «estiuenques» fora de la nevera és un fet habitual.

4.- Instal·lacions: S’observa una deficient neteja en les instal·lacions que s’ha anat agreujant darrerament, tant pel que fa al menjador com a la cuina, amb un ambient carregat i sovint amb males olors, el que comporta un medi certament desagradable per al seu ús.

5.- Estris. La vaixella i els coberts presenten sovint restes alimentàries. A les sales hi ha una manca d’estris com ganivets, culleretes, tasses, etc. o biberons nets a Pediatria.

6.- Sovint ens trobem que ens pugen safates amb la sopa vessada, tasses i lleteres amb restes de continguts anteriors, coberts bruts.

7.- Reaprofitament dels aliments. S’està portant a límits insospitats el reaprofitament dels aliments que han sobrat d’un àpat per al següent o per a dies posteriors, sense tenir en compte cap tipus de normativa de

conservació.

Se’m posaven els ulls com taronges. Jo portava mesos llegint BOE i informes mercantils, però això era la vida real.

Pàgina 166:

Vam quedar al bar que hi ha davant de la Delegació del Govern. Allà ens vam repartir les cadenes i els cadenats amb què ens lligaríem a les cadires de la sala d’espera fins que ens donessin les dades que feia mesos que ens ama- gaven. A les 8:45 vam començar a entrar a la Delegació en grups de dos per no aixecar sospites. Feia setmanes que davant l’edifici hi havia protestes gairebé diàries i els guardes de seguretat tenien ordres de tancar les portes al mínim indici d’acció reivindicativa. El problema que plantejava l’entrada esglaonada era que des que entraven els primers dos fins que entrava l’última parella podia passar més d’un quart d’hora. Durant aquest quart d’hora els primers en entrar havien de fer alguna cosa per passar desapercebuts. La primera pa- rella que va entrar (l’Eusebi i en Cesc) va agafar un número per fer una con- sulta sobre una factura de l’IBI. Una altra (en Nani i la Núria) va demanar pels lavabos. Un altre grup de tres (la Rosa, en Nick i l’Isabel) farien veure que es- peraven algú i una altra parella (en Joanjo i en Guti) van agafar un número per treure’s la llicència de pesca.

Pàgina 173:

Expliquem el cas de l’Informe Crespo amb detall perquè no volem que quedi enterrat en l’oblit. És veritat que al nostre país cada dia es destapa un nou es- càndol i sembla que la marea del temps i l’actualitat van fent que els casos es perdin en la memòria. És clar que des del CAFÈAMBLLET no podrem mai amb tota la corrupció, però mai acceptarem com a normal el que va passar a la CSMS entre els anys 2000 i 2005. No ho oblidarem mai, no deixarem mai de demanar explicacions als implicats i no deixarem que això passi com si res. Mantindrem el cas de l’Informe Crespo obert fins que els seus responsables demanin perdó a la ciutadania. No sabem si serà d’aquí un any, cinc, deu o vint, però els respon- sables d’aquest desastre, tard o d’hora, s’hauran d’enfrontar als seus escanda- losos actes.

Pàgina 201:

Viatges i restaurants

«CSMS va pagar 14.071,88€ en viatges i restaurants, dels quals no disposa de les factures o tiquets acreditatius de la despesa realitzada. L’empresa no deixa constància de qui viatja, on viatja, els dies que viatja i el motiu del viatge; així com tampoc se sap el nombre de comensals que han anat als restaurants ni el motiu.»

«Un treballador —que l’informe no identifica— va treballar 100 hores (….) i va rebre una remuneració de 14.053,58€» en complements que «no estaven previstos ni en el contracte ni en el conveni col·lectiu». No està gens malament: més de 140 euros l’hora de feina.

Pàgina 234:

Un altre exemple: amb els 800.000 € que han desaparegut en mans de Prat i Manté per a les «consultories fantasma» (que encara no han pogut trobar ni l’Ajuntament de Reus, ni les auditories, ni el jutjat que investiga el cas) es podrien haver fet:

-1.000 visites mèdiques no urgents

– 1.000 visites d’infermeria a domicili

– 1.000 revisions odontològiques

– 10.000 extraccions de sang

– 1.000 visites al ginecòleg

– 1.000 proves d’embaràs

– 1.000 colonoscòpies

– 100 tractaments isotòpics per a limfomes no Hodkin

– 1.000 sessions d’hemodiàlisi

– 1.000 angiogammagrafia

– 10.000 radiografies d’abdomen simples

– 1.000 ecografies articulars

– 1.000 tomografies computades d’abdomen.

Només parlem de dos casos en llocs molt concrets i en un lapse de temps molt concret. La llista és llarguíssima i creixerà en els propers mesos.

Pàgina 270:

El 28 d’octubre de 2012 vam rebre per correu electrònic un document amb informació sobre el que estava passant a una institució per a nosaltres bastant desconeguda: la Fundació Institut d’Alta Tecnologia (IAT). Gràcies a aquesta informació es va poder descobrir un autèntic escàndol que s’ha emportat per davant 4,6 milions d’euros públics. I 145.000€ de la Fundació La Marató. Una informació que TV3 va amagar als seus espectadors (…)

Els vam preguntar si tenien pensat informar de la notícia publicada pel diari El País als seus telenotícies.
«Una cosa és TV3 i una altra és la Fundació La Marató», ens va dir un directiu.
«Si la Fundació no fa cap comunicat nosaltres no informarem de res.» Veient que l’estratègia era enterrar el tema vaig parlar com a telespectador: «Escolti, acabo de llegir en un diari que han desaparegut 145.000de La Marató de TV3 i vostè em diu que no diran res? M’està dient que TV3 no té res a veure amb la Fundació La Marató quan és TV3 qui s’adreça als telespectadors demanant diners?» La resposta, un altre cop, per emmarcar: «Això són informacions d’El País, nosaltres no sabem res i per tant no informarem». El 8 de gener vaig intentar un altre cop esbrinar què havia passat amb els
145.000€ de La Marató caiguts en mans d’IAT.

Pàgina 285:

«Que de tots els fets que han estat aportats a la Fiscalia es podria deduir la existència d’una xarxa criminal, integrada per un número indeterminat de càrrecs i empleats públics, organitzada amb la finalitat d’espoliar la hisenda pública per a benefici particular i, possiblement, encoberta per alts càrrecs del Govern de la Generalitat.» (Ampliació de la denúncia de la CUP de Reus presentada a la Fiscalia el 05/04/12)

Index onomàstic

sol1

sol2

Advertisements

5 thoughts on “DESCARREGA ELS PRIMERS CAPITOLS

  1. Pingback: Barcelona prohibeix la publicitat als seus autobusos d’un llibre de Cafèambllet crític amb Artur Mas | Dempeus per la salut pública

  2. Pingback: Barcelona prohibeix la publicitat als seus autobusos d’un llibre de Cafèambllet crític amb Artur Mas | Boletín Informativo de la Sanidad Pública

  3. Pingback: Censura a Barcelona | ATTAC Acordem

  4. Pingback: BCN 2013: Catalonia també fa aigües | La Putada del Dia

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s