Ressaca de Sant Jordi: crònica d’un llibre

El llibre “Artur Mas: on són els meus diners?” ja corre, ja està en mans de milers de persones i encara ha d’arribar a moltes més. Fer-ho possible ha estat una cursa contra rellotge apassionant.

23 d’octubre de 2012: El jutjat 37 de Barcelona ens condemna a pagar una multa per “danyar l’honor” de Josep Maria Via, assessor d’Artur Mas.

23 de gener de 2013 (al matí): Centenars de persones s’ofereixen a ajudar-nos a pagar la multa. En comptes d’això, els proposem que els diners serveixin per editar un llibre i explicar, amb detall, la trama d’interessos del sistema sanitari català i posem en marxa un projecte de micro-mecenatge per finançar el llibre. Demanem 10.000€

23 de gener de 2013 (al vespre): Són les 23 hores i portem més d’11.000€
recaptats.

30 de gener de 2013: Teníem 40 dies per recollir els 10.000€. Sis dies després, però, ja havíem recaptat 24.325€. Decidim que ja en tenim suficient i tanquem el projecte. El llibre ja es pot fer. Hem rebut 996 aportacions.

Captura de pantalla 2013-04-24 a las 16.17.06

1 de febrer de 2013: Comença la redacció del llibre. El primer que fem és ordenar cronològicament els dos anys d’investigació que hem fet. Això ens servirà de guia per anar teixint la història.

8 d’abril de 2013: Després de dos mesos el llibre està acabat. La idea era encabir-ho tot en 200 planes. Finalment són 352! Enviem els arxius a impremta. Per fer el llibre hem triat  El Tinter, una empresa cooperativa i especialitzada en impressió ecològica.

Captura de pantalla 2013-04-24 a las 16.20.05

17 d’abril de 2013: Estem a Ripollet per fer una xerrada. Ens arriben els primers 100 exemplars del llibre. Ja el tenim a les mans! El pas de 200 a 352 planes ha endarrerit el procés d’impressió i d’enquadernació. Això farà que els llibres vagin sortint amb compte-gotes de la impremta. Tots comencem a córrer! Ara cal que el llibre estigui distribuït arreu de Catalunya abans del 23!

18, 19, 20 i 21 d’abril de 2013: A mesura que van sortint els llibres els carreguem a la furgoneta i els portem al seu destí. En aquest punt es posa en marxa una xarxa de desenes de persones que ens volen ajudar a fer possible tota la feina (i els quilòmetres) que tenim per davant. Portem caixes a un punt a Girona ciutat i des d’allà sortiran cap a Figueres i Olot. El llibre comença a arribar al Baix Llobregat, Manresa, Vic, Blanes, Lloret, Calella, Valls, Berga…

22 d’abril de 2013: És el meu aniversari. La Marta i jo el celebrarem dalt d’una furgoneta nova. No, no ens hem comprat un vehicle nou, però la nostra furgoneta, la cafetera, ha dit prou! La portem al taller i lloguem una a Barcelona. Cal esperar fins les 15h. Per a que surtin de la impremta més exemplars. Carreguem la furgoneta i ens dirigim al sud: Vilafranca, Valls, Reus, Tortosa, Tarragona… Són les 10 de la nit i encara ens queda un punt: Lleida. El dia del meu aniversari està a punt d’acabar.

x

23 d’abril de 2013 (matí): Ha arribat el gran dia! Hem anat a dormir ben tard ahir però  avui encara queda feina: encara cal fer arribar exemplars a Mataró, Granollers, Malgrat de Mar, Montcada i Reixach i a 3 punts de Barcelona. Un d’aquest punts és la cantonada Ali Bei amb Roger de Flor: una furgoneta espera per portar llibres a Igualada. A les 14 hores donem per finalitzada la distribució. 

23 d’abril de 2013 (tarda): Anem a dinar a un bar del carrer Princesa. A les 15:30 sortim cap a les Rambles, on ens esperen per signar llibre a la parada de la llibreria La Sirga. Tot just sortir del bar veiem un noi que porta el nostre llibre a la mà.

–Marta! Mira, porta el nostre llibre!

El noi gira per un carreró i la Marta i jo el perseguim. Quan estem a pocs metres li diem:

-Perdona! El noi es gira sorprès amb cara de “és a mi?”

–Si, si… mira, és que t’hem vist amb aquest llibre i… és que l’hem escrit nosaltres!”

Al principi el noi no entén ben bé de que va la cosa fins que reconeix la Marta, que surt a la portada

–És que ens ha fet molta il·lusió veure que portaves el llibre nostre… ets el primer que veiem amb ell…

Jo em llenço i li demano:

– Ens podríem fer una foto amb tu?

Per un moment el noi no sap si la cosa va de debò o estem fent broma… però era de veritat… volíem una foto amb el nostre lector. El noi va accedir i vaig fer aquesta foto:

la foto (98)

Hi ha un vell adagi periodístic que diu: la notícia no és que un gos mossegui un home… la notícia és que un home mossegui un gos. Creiem que aquesta història hauria de ser portada als diaris d’avui, en comptes de les cues de centenars de persones davant els seus escriptors favorits! 😉

la foto (99)

Després de trobar el nostre lector vam anar a La Sirga a signar llibres. Després a la llibreria La Marabunta i després a la llibreria Synussia, on molts dels mecenes del llibre van venir a recollir el seu exemplar. Va ser emocionant veure cares, sentir veus, parlar, encaixar les mans de totes aquelles persones que han fet possible aquest llibre.

A les 21hs posàvem rumb a casa, a Breda. Quants llibres s’hauran venut? Li agradarà a la gent? El trobaran llarg? Curt? El capítol 4 no és massa tècnic? Els agradarà la història del jardiner de Reus? La dels papers de Mataró?…

24 d’abril de 2013: Han estat 70 dies inoblidables. Ara el llibre està al carrer i s’haurà de defensar sol. Hem treballat contra rellotge per oferir un text que esperem que sigui amè, esclaridor i útil. Durant 30 anys, gràcies a la seva opacitat, el sistema sanitari s’ha convertit en un niu de corrupció. Criem que aquest llibre pot posar llum allà on la foscor a servit per l’enriquiment, l’amiguisme i el clientelisme. Després de mesos en que els escàndols a la sanitat catalana s’han succeït, cal començar a reconstruir un nou sistema. Per fer-ho cal tenir el màxim d’informació. Esperem que aquest llibre contribueixi en alguna mesura a aconseguir-ho.

Al matí a Twitter alguns lectors feien els primers comentaris:

@_cafeambllet M’he regalat “On són els meus diners” Vaig a dormir a les 3:25, l’he llegit quasi tot (falten els annexos): em trec el barret!

— l’àngel (@angelisernp) 24 de abril de 2013

@_cafeambllet ja el tinc!!!! Avui al tren el començaré a llegir, moltes gràcies!! Ereu a BCN??

— Laura Grossi Garriga (@Laura_GG_86) 24 de abril de 2013

El mes venut a parada @euia_nacional ha estat Artur Mas on son els meus diners de @_cafeambllet . Molt contenta. Ranking dels ‘canyeros’

— angels tomas gonzalo (@angelstomasgonz) 24 de abril de 2013

totalment engantxat al llibre d @_cafeambllet#onsónelsmeusdiners. molt clar, interessantíssim i despertador a la consciència ciutadana

— Enric Lloret (@EnricLloret) 24 de abril de 2013

PD:  Ara mateix, al menjador de casa hem muntat una mena de cadena de muntatge per etiquetar, ensobrar i enviar per correu els 750 exemplars que encara no han arribat als nostre mecenes. En pocs dies sortirà l’edició en castellà, on hem inclòs un prefaci per facilitar la anàlisis comparatiu entre el sistema català i la resta de sistemes sanitaris d’Espanya, on lamentablement, es viuen situacions molt similars a les descrites al llibre.

PD2: Si no heu pogut aconseguir el llibre i el voleu demanar podeu escriure un correu a llibrecafeambllet@gmail.com

PD3: SI ja esteu llegint el llibre i voleu fer qualsevol comentari el nostre mail és noupaper@gmail.com Ens faria molta il·lusió conèixer la opinió dels lectors.

Els corruptes es volen amagar darrere els immigrants

Un partit vol utilitzar els immigrants per fer una cortina de fum que tapi la corrupció

Tard o d’hora havia de passar: sembla que per a alguns ha arribat el moment d’assenyalar els immigrants com a causa de tots els mals. La mateixa estratègia covarda que sempre han utilitzat els poderosos per defugir les seves responsabilitats.

Al cafèambllet hem pogut saber que, davant la propera comissió d’investigació sobre la corrupció a la sanitat, un grup del parlament de Catalunya planeja posar sobre la taula restringir l’accés de les persones immigrants als serveis sanitaris. Una jugada mestra.

Durant els últims mesos a Catalunya hem assistit amb estupefacció al descobriment d’una realitat terrible: durant els últims 30 anys el nostre sistema sanitari s’ha convertit en un cau de incompetents, mentiders i aprofitats. Hem descobert, per exemple, que als hospitals de Blanes i Calella han desaparegut 2,4 milions d’euros en mans de gestors i polítics. Avui sabem que la dona de Xavier Crespo va cobrar 4.000€ d’aquests hospitals sense cotitzar a la Seguretat Social. Sabem que el propi Xavier Crespo va cobrar 37.988€ en concepte de “plus” que no li tocaven. Sabem que un metge va cobrar 4.402,32€ per una guàrdia de 12 hores, que es van pagar 19.393€ a un metge de qui no es coneix ni el nom ni la feina que va fer. Es van gastar 20.335€ en lloguers dels quals no s’ha pogut trobar cap contracte. Sabem que milers d’euros d’aquests dos hospitals van servir per pagar “viatges i restaurants del qual no es disposa de les factures o tiquets acreditatius”

Sabem que Josep Prat i Carles Manté han estat detinguts per la Guàrdia Civil perquè no hi ha manera de que apareguin els “informes” que van costar als ciutadans 800.000€. Sabem que a l’hospital de Sant Pau hi havia càrrecs” (molt lligats a un poderós partit) que cobraven sous milionaris sense anar a treballar. Sabem que Ramon Bagó, poderós empresari convergent està sent investigat per haver rebut 12 milions d’euros en contractes per a la seva empresa de manera irregular.

Sabem també que un ‘xiringuito’  va fer desaparèixer 145.000€ de La Marató de TV3 i 4,5 milions dels pressupostos públics… Bé, això últim no ho sap gaire gent perquè TV3 està amagant als donants de La Marató la desaparició dels diners.

Per una altra banda, no sabem on són els 1,5 milions que ha gastat la Corporació Maresme i La Selva en uns “informes” que ningú mai ha vist. No sabem el sou de desenes de “gerents” que cobren emoluments de 6 xifres.

Repeteixo: Aquests i d’altres fets ens permeten dir, sense embuts, que el nostre sistema sanitari és un cau de incompetents, mentiders i aprofitats. Però ara, quan sembla que el Parlament s’ha decidit a investigar, un partit ha tingut la idea d’assenyalar als immigrants com a culpables de la situació. Una jugada mestra que segurament comptarà amb el recolzament dels mateixos mitjans de comunicació que ens han amagat el Cas Crespo, el Cas Bagó o el Cas TV3… l’objectiu és desviar l’atenció i que ens oblidem dels veritables responsables del desastre sanitari. Com sempre, sembla que un partit ha assumit fer aquesta feina bruta, al servei dels que han espoliat el sistema durant 30 anys.

Per sort, ja no som tant tontos com es pensen i tenim la comunicació a les nostres mans. Davant l’enguany i l’intent d’encobrir als que realment ens han robat la sanitat, cal una resposta contundent. Cal assenyalar encara amb més força als veritables culpables.

Per acabar, us deixo un extracte del llibre “Artur Mas: on són els meus diners?”:

“Un altre exemple: amb els 800.000 € que han desaparegut en mans de Prat i Manté per a les «consultories fantasma» (que encara no han pogut trobar ni l’Ajuntament de Reus, ni les auditories, ni el jutjat que investiga el cas) es podrien haver fet (1):

– 1.000 visites mèdiques no urgents

– 1.000 visites d’infermeria a domicili

– 1.000 revisions odontològiques

– 10.000 extraccions de sang

– 1.000 visites al ginecòleg

– 1.000 proves d’embaràs

– 1.000 colonoscòpies

– 100 tractaments isotòpics per a limfomes no Hodkin

– 1.000 sessions d’hemodiàlisi

– 1.000 angiogammagrafia

– 10.000 radiografies d’abdomen simples

– 1.000 ecografies articulars

– 1.000 tomografies computades d’abdomen

 

Segons la llista de preus públics de l’Institut Català de la Salut. Any 2012

Advertisements

One thought on “Ressaca de Sant Jordi: crònica d’un llibre

  1. Reblogged this on Punts de Vista and commented:
    Val la pena anar seguint el fil de reaccions i difusió del llibre de la Marta Sibina i l’Albano Dante (cafeAMBllet). Aquetes són les primeres impressions desprès d’un Sant Jordi gloriós en el que “Artur Mas, on són els meus diners?” ha començat de manera independent, de la ma de les lecores i els lectors, una vida insurgent…

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s